Història marítima de Formentera: torres, fars, sal i llaüts

Formentera sempre ha viscut mirant el mar. D’allà arribaven els pirates, per allà sortia la sal i per mar s’hi arriba encara avui, perquè l’illa no té aeroport. Et proposem un recorregut per la seva història marítima a través dels llocs que encara pots visitar.

Pirates i torres de guaita

Entre els segles XIV i XVII, els atacs continus dels pirates berberiscos van fer gairebé impossible la vida estable a Formentera, que va quedar pràcticament deshabitada. L’illa es va repoblar a finals del segle XVII amb gent arribada d’Eivissa, i al segle XVIII es va construir una xarxa de torres de guaita per avisar de l’arribada de vaixells enemics.

Avui se’n conserven cinc: la de Punta Prima (1762), al costat des Pujols, la més gran de les de l’illa principal; la de sa Gavina, a la costa nord-oest; la des Garroveret, al Cap de Barbaria; la des Pi des Català, al costat de la platja de Migjorn, l’única que es pot visitar per dins; i la de sa Guardiola, a s’Espalmador, que vigilava el pas des Freus.

La sal i el port de la Savina

Durant el segle XIX i bona part del XX, la sal de ses Salines va ser la principal font d’ingressos de Formentera. Fins a finals del segle XIX, les barques de pesca es refugiaven a l’Estany des Peix i els vaixells més grans, que carregaven la sal, fondejaven al costat de l’illot de la Savina. El dic més antic del port actual és del 1901. Seguint la ruta verda 1, de la Savina a ses Illetes, encara pots veure l’antic Molí de Sal, on es carregava la sal.

Llaüts i escars

La barca tradicional de Formentera és el llaüt, la barca de pesca de fusta de les Balears. Per protegir-los del mar, els pescadors construïen escars a les cales, unes casetes on varaven les barques. Els des Caló de Sant Agustí, de fusta, van ser declarats Bé d’Interès Cultural el 2002. A cala Saona també s’hi guardaven antigament els llaüts, en escars arrecerats a la badia.

Fars de Formentera

Tres fars guien els navegants al voltant de l’illa:

• Far de la Mola: inaugurat el 1861, s’alça a la vora d’un penya-segat d’uns 120 metres a l’extrem est de l’illa. Al costat hi ha un monument a Jules Verne, que esmenta el lloc a la novel·la Hèctor Servadac, i l’edifici acull un espai cultural amb exposició (tanca els dilluns i de l’1 de desembre a l’11 de febrer; consulta’n els horaris a formentera.es).
• Far des Cap de Barbaria: a l’extrem sud-oest, sobre els penya-segats, en un paisatge gairebé desèrtic. Del 15 de maig al 15 d’octubre no s’hi pot arribar en cotxe ni en moto: l’últim tram, d’uns 1,7 km, s’ha de fer a peu o en bici.
• Far de la Savina: el petit far situat sobre les roques al costat del port, que veus quan arribes en ferri des d’Eivissa.

Hidroavions a ses Salines

Una empremta menys coneguda és el dipòsit i moll d’hidroavions que es va construir durant la Guerra Civil al costat de l’Estany Pudent, dins del Parc Natural de ses Salines. El dipòsit de combustible es va protegir amb una estructura sòlida i accessos en ziga-zaga davant de possibles bombardejos, i al costat del moll hi havia una rampa per treure i posar els aparells a l’aigua.

Patrimoni sota el mar

Els fons de Formentera guarden, a més, un altre tresor: les praderies de posidònia, que formen part del bé Patrimoni de la Humanitat «Eivissa, biodiversitat i cultura». Si busseges o fas snorkel, recorda que qualsevol resta arqueològica que trobis sota l’aigua està protegida per la llei: no la toquis ni la treguis, i avisa les autoritats.

Si vols bussejar a Formentera, et recomanem Formentera Divers, el centre de busseig de referència a l’illa. És a la Savina, obre tot l’any i organitza batejos, cursos i immersions guiades.

Com veure la història marítima de Formentera des del mar

La millor manera d’entendre una illa que va viure del mar és recórrer-la des de l’aigua. Amb el lloguer de barques a Formentera d’Isla Azul pots sortir de la Savina i veure des del mar els penya-segats des Cap de Barbaria, la torre de Punta Prima o el pas des Freus cap a s’Espalmador.

Recorda que des de l’1 d’octubre de 2026 necessites com a mínim la llicència de navegació per governar tu mateix una barca de lloguer (fins a 6 metres d’eslora, només de dia i sense allunyar-te més de 2 milles d’un port o lloc d’abric); si no tens titulació, pots sortir amb patró. I fondeja sempre sobre sorra, mai sobre posidònia.