Pink Floyd a Formentera: el que se sap i el que és llegenda

Va estar Pink Floyd a Formentera? T’expliquem què hi ha de cert en la història, què és llegenda i com era l’illa que va atreure tants artistes a finals dels anys 60.

Pink Floyd a Formentera: el que se sap

S’ha dit molt sobre la relació entre Pink Floyd i Formentera. Hi ha qui ho explica com una escapada hippie i qui assegura que l’illa va inspirar la seva música. El que sí que està documentat és que, l’estiu del 1967, Syd Barrett va viatjar a Formentera per descansar, quan la seva salut mental ja començava a ressentir-se’n. L’acompanyaven Rick Wright, les seves parelles i el metge britànic Sam Hutt, que anys després es faria conegut com a músic country amb el nom de Hank Wangford. Nick Mason ha explicat que també hi va anar Roger Waters, tot i que altres fonts el situen a Eivissa. La idea era allunyar Syd de Londres, però, com va reconèixer el mateix Mason, entenien molt poc el que li passava i el viatge no va servir de gaire.

Per aquells anys també va descobrir l’illa Aubrey «Po» Powell, cofundador d’Hipgnosis, l’estudi que va dissenyar moltes portades del grup. El seu vincle amb Formentera va ser tan fort que el 2008 l’illa va acollir la primera exposició a Espanya de les portades d’Hipgnosis.

A partir d’aquí circulen moltes històries (què van fer, a qui van conèixer, quines vetllades van compartir) que no estan documentades. Les prenem pel que són: part de la llegenda de l’illa.

Els membres fundadors de Pink Floyd amb algunes de les seves parelles el 1967 a la platja de Migjorn. Foto: L. Cornor / Diario de Ibiza

Va gravar Pink Floyd alguna cosa a Formentera?

No. El vincle musical més clar del grup amb les Pitiüses és More, la banda sonora que van compondre per a la pel·lícula del mateix títol, la primera de Barbet Schroeder, rodada sobretot a Eivissa. El disc es va gravar a Londres, als estudis Pye, entre el gener i el febrer del 1969, i es va publicar el juny d’aquell any.

Que la llum, el mar i la calma de Formentera influïssin en el seu so és una cosa que molts s’imaginen, però no n’hi ha cap prova. És, sobretot, una idea bonica.

La Formentera dels anys 60

Per entendre per què hi arribaven músics i artistes, cal imaginar l’illa d’aleshores: una economia de subsistència que vivia del camp, la pesca i la sal, i a la qual només s’arribava per mar. Aquest aïllament la va convertir, als anys 60 i 70, en un imant per a artistes i viatgers de la contracultura, i l’illa va quedar unida per sempre a l’època hippie.

Formentera avui: la mateixa sensació de calma

Avui molts visitants busquen el mateix que aquells viatgers: allunyar-se del soroll i trobar silenci. Alguns ho fan recorrent l’illa a peu o en bici. D’altres prefereixen el mar. El lloguer de barques a Formentera ofereix justament això: una manera de viure l’illa amb calma i al teu ritme, aturant-te a banyar-te en cales tranquil·les o davant de la llarga platja de Migjorn.

Mite o realitat, tant se val

Al final, l’important no és si tot el que s’explica és cert. L’important és que Formentera continua sent aquell lloc on un pot desconnectar, crear i pensar. I això ja és molt.